Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla.
Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí. L'estada més llarga és del 1568 al 1573. El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu (1575). Deixà un minuciós dietari de les seves despeses (1548-74), en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català. És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí i un romanç dedicat a Barcelona.