En 1568-75 visqué a Constantí. Tornà a Barcelona al cap de poc d’ésser nomenat canonge. Deixà un minuciós dietari de les seves despeses (1548-74), en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, en català, com sonets que recorden Ausiàs Marc o glosses a la manera de Pere Serafí, i un romanç dedicat a Barcelona.