Galilea

Galil (he)

Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).

Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret (o mar de Galilea) i a l’W per les planes de Zabuló. Les pluges, relativament abundoses (de 500 a 800 mm anuals), hi afavoreixen l’explotació agrícola (fruiters, tabac i cereals). Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret. La ciutat principal és Natzaret. Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí. El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran part dels habitants. Repoblada més tard pels siris i uns altres pobles, fou, per als jueus postexílics, una regió pagana. A fi de posar-hi remei, Alexandre Janeu (103-76 aC) hi reforçà l’element jueu. Posteriorment, formà part del regne d’Hircà II, del d’Herodes I i de la tetrarquia d’Herodes Antipas, i poc després fou incorporada a la província romana de Judea (34 dC). Centre important de la predicació de Jesús.