Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre. El gal·li es dóna en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès. Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini. El gal·li metàl·lic sòlid és de color gris blavós i cristal·litza en el sistema ortoròmbic; el gal·li líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular. Químicament és molt semblant a l’alumini; el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini. A l’aire és estable a la temperatura ordinària. En els seus composts actua generalment amb el nombre de valència de +3, i, com l’alumini, produeix alums i tota una sèrie de composts organometàl·lics. Amb l’alumini forma un compost eutèctic que es fon a 26,3°C; a més, forma aliatges amb d’altres metalls. L’ampli interval de temperatura durant el qual es manté en estat líquid permet d’emprar-lo en termòmetres d’alta temperatura. Aliat amb l’argent i l’estany, hom l’empra com a amalgama en odontologia. L’arsenur i l’antimonur de gal·li són emprats com a semiconductors.
m
Química
1 0
4s 2
4p 1
; hom en coneix dos isòtops: 6 9
Ga (61,5%) i 7 1
Ga (38,5%).