En català els gal·licismes han afectat la formació de mots (per exemple, els sufixos -ea, -atge), la sintaxi (usos de gerundi, construccions infinitives) i sobretot el lèxic. Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea. Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres. Alguns compartiments de vocabulari català en què el gal·licisme ha tingut major acollida són en terminologia feudal, cavalleresca i guerrera (arnès, estendard, timbre, palafrè, llinatge), en objectes de la vida cortesana (lliurea, xapellet, joia, dosser, entremès, ballada, rondell), en tecnicismes de les arts plàstiques, especialment de l’arquitectura (pinacle, bocell, xamfrà, xambrana, claraboia, plataforma, maçoneria, xemeneia) (molts d’aquests gal·licismes passaren després al castellà a través del català), en la moda —el mateix mot moda té una terminologia eminentment francesa— (jaqueta, perruca, frac, brusa, farbalà), en l’art culinari, tant en l’antic com en el modern (gratinar, berjús, brioix, consomé) i en avenços tècnics de l’època moderna cap ençà (quinqué, dutxa, edredó, tren). Cal remarcar que els préstecs de l’edat mitjana són generalment directes, mentre que alguns de l’època moderna poden resultar francesismes mediats (a través del castellà); això s’ha d’esbrinar estudiant cada cas particular. Ningú no pot dir, per exemple, al primer cop d’ull, que el francès sommier sigui la font immediata del català somier, sense tenir en compte la història d’aquest mot en castellà. La influència francesa al Rosselló, al Conflent, al Vallespir i a l’Alta Cerdanya és aclaparadora; el francès hi fa un paper sociolingüístic semblant al del castellà a la resta dels Països Catalans.
m
Lingüística i sociolingüística