Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes (llistoneria), treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà. València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de col·legi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763. A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99. La vida corporativa del gremi es mantingué fins el 1901. A Manresa, els galoners obtingueren una personalitat pròpia, en separar-se del conjunt de l’art major de la seda el 1765. També Reus i Mataró foren importants centres de llistoneria, sobretot al s XVIII, quan aquesta indústria experimentà una represa, vers el 1680, i assoliren el punt màxim en el decenni del 1770 al 1780. La indústria agremiada de la llistoneria decaigué durant el primer terç del s XIX, com a conseqüència de la pèrdua del mercat americà i de la competència francesa.
m
Història