És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble (poder legislatiu), que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular (poder executiu). Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional: tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic. El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via internacional”, que pretenia ser una alternativa als dos blocs, el capitalista i el comunista, basat en el nacionalisme panàrab i un socialisme d’arrel islàmica.