Situació i presentació
El municipi de Gandesa, de 71,15 km2 d’extensió, es troba al centre del sector de llevant de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre per una estreta llenca que s’escola entre els termes de Corbera d’Ebre i el Pinell de Brai. Les terres de Gandesa limiten al SE amb el terme del Pinell de Brai, al S amb Prat de Comte, al SW amb el municipi de Bot, al NW amb les terres de Batea, al N amb Vilalba dels Arcs, al NE amb Corbera d’Ebre i a l’E, al límit de la llenca esmentada, és termenal amb el municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre).
Gandesa és en un extens altiplà situat en la plataforma estructural que centra tota la comarca, a la qual envolten una sèrie de muntanyes, sobretot en el sector meridional i oriental, entre les quals destaquen el Puig Cavaller (706 m), les serres de Pàndols (709 m), dels Volendins i de Cavalls (660 m), encara que hom troba altres elevacions menys importants com el coll de la Font (E) i a les serres del Mas d’en Grau (N), del Calar (W) i de les Puntes (NW). Hi ha 1.773 ha de les Serres de Pàndols-Cavalls del terme de Gandesa incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural.
Geològicament, les terres de Gandesa es formaren durant el Mesozoic i el Cenozoic. Al NW es troben les formacions més joves pertanyents a l’època miocènica del període terciari, mentre que les terres de la plana es constituïren durant l’època oligocènica. Una falla separa aquests materials dels formats durant el Juràssic, els quals es troben al SE del terme.
Les aigües que solquen les terres de Gandesa són tributàries de l’Ebre. El riu de la Canaleta, o simplement, la Canaleta, neix a la falda del vessant N del Puig Cavaller i fa cap al riu de les Canaletes, al terme de Bot, discorrent vers l’Ebre i fent de partió amb el terme de Prat de Comte. La vall de la Font de l’Aubà neix al NW del terme i dreça per Corbera d’Ebre, on pren el nom de Riu Sec, fins a trobar l’Ebre aigua avall de Móra. La vall de Voravall o Barball neix a la serra de les Puntes i vessa a l’Ebre al terme de Riba-roja.
Biogeogràficament es troba dins del marc de la vegetació mediterrània, a les terres on hi hauria potencialment un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), tot i que la vegetació actual és un predomini de garrigues.
La ciutat i cap municipal i comarcal de Gandesa és l’únic nucli de població del terme, el qual comprèn, a més, el santuari i el balneari de la Fontcalda i el poblat ibèric del Coll del Moro.
Gandesa és un nus importantíssim de carreteres. Ja en temps dels romans, hi creuaven les comunicacions entre els actuals territoris de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Per les terres del terme hi passaven la Via Edetària, que anava de Saragossa a Tortosa, i la Via Augusta, que anava de Tarragona a València. Modernament, Gandesa es troba comunicada principalment per la carretera N-420, procedent de Tarragona, Reus, Falset i Móra d’Ebre, que després de travessar la ciutat continua vers Calaceit (Matarranya).
Exterior del celler modernista de la Cooperativa Agrícola de Gandesa
© Arxiu Fototeca.cat
A ponent del terme surt de l’anterior la carretera C-221 en direcció Batea i Maella (Matarranya). De la ciutat surt vers el SE la carretera C-43 que enllaça, just abans de creuar l’Ebre, amb la C-12 d’Amposta a Àger. També de la població de Gandesa surten dues carreteres locals, una cap a Vilalba dels Arcs i a la Pobla de Massaluca, amb una desviació vers la Fatarella, i una altra cap a Bot que continua vers Horta de Sant Joan i Prat de Comte.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (gandesans) es remunten al cens dimanat de la cort de Cervera del 1359, quan la ciutat tenia 162 focs d’església, i era la població més gran de la comarca, amb gairebé el doble d’habitants que el segon nucli en importància, Batea. Durant els segles XVI i XVII Gandesa tingué entre 600 i 800 h. Al segle XVIII es produí un gran augment i es triplicà la població en poc més d’un segle; així, el 1820 es registraren 1.935 h. Al llarg de tot el segle XIX la població continuà augmentant i el 1860 s’assoliren els 2.746 h, per arribar al màxim demogràfic el 1900, amb un total de 3.767 h. Des d’aleshores s’inicià una corba descendent que s’accelerà amb motiu de la Guerra Civil Espanyola, tot i que durant els anys de la postguerra hi hagué una certa tendència a l’estabilització. La població es mantingué estancada des del principi de la dècada de 1960, fet que comportà alhora un considerable envelliment de la població. Durant el quinquenni de 1975-1981, però, hi hagué un petit increment produït per una certa immigració com a conseqüència de les obres de construcció de la central nuclear d’Ascó. Tot i la importància del moviment immigratori, aquest no arribà a compensar el fort corrent emigratori que seguí la població durant les dues darreres dècades del segle XX: 2.831 h el 1981, 2.651 el 1991 i 2.629 el 2001. El 2005, però, l’evolució demogràfica s’havia capgirat i Gandesa registrava 3.028 h.
Pel que fa a l’economia del terme, l’agricultura encara és en una bona part la principal font de riquesa. La vinya, principal cultiu, ocupa la major part de la superfície conreada. Es conreen també cereals (civada, ordi i blat), ametllers, oliveres i arbres fruiters (cirerers, presseguers).
El sector ramader complementa les activitats agràries a Gandesa. Destaca, per ordre d’importància, la cria de bestiar porcí, d’aviram, d’oví, la cunicultura i l’apicultura. La cria de bestiar boví i cabrú és pràcticament testimonial.
Pel que fa a la indústria, el terme de Gandesa es caracteritza principalment per la seva especialització; la principal responsable d’aquesta és l’escàs nombre d’establiments industrials instal·lats al terme, cosa que crida l’atenció si es té en compte que es tracta d’un cap comarcal. La situació geogràfica de la comarca (a l’extrem occidental de Catalunya) i la manca d’una bona xarxa comunicacions han estat els principals factors que han dificultat la seva expansió.
Les activitats més importants són la transformació de paper i cartró i les arts plàstiques, que tenen el seu origen en la expansió d’una impremta que va començar a fabricar paper per a magdalenes. Durant la dècada de 1950 i 1960, fou la ciutat més important en aquest tipus de producció. Els altres sectors desenvolupats al terme són el ram tèxtil, que es dedica a la confecció de teixits, i el de la transformació de primeres matèries plàstiques.
D’altra banda, la creació de la central nuclear d’Ascó va donar feina a gran part de la població de Gandesa i la seva àrea d’influència entre mitjans de la dècada de 1970 i finals de 1980. Aquest fet provocà un canvi estructural en favor d’un major interès per l’activitat industrial. Modernament, el sector industrial es localitza al polígon anomenat la Plana, situat al sector oriental del terme, a tocar de la cruïlla del Camí de Gandesa a Benissanet i el Camí XVII.
Quant als serveis, cal destacar que malgrat la condició de capital comarcal, Gandesa és força deficitària en centres de serveis i equipaments. El comerç es concentra als principals carrers del nucli antic de la ciutat. Celebra mercat setmanal el dimarts.
Pel que fa a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat. A més, disposa d’una Escola de Capacitació Agrària on s’imparteixen cicles formatius de grau mitjà. Un centre d’atenció primària (CAP) satisfà les necessitats sanitàries. El terme disposa d’allotjament.
La ciutat de Gandesa
Morfologia urbana
Gandesa, que rebé el títol honorífic de ciutat sota el regnat d’Isabel II, s’alça a 368 m d’altitud, en un turó poc destacat de la plana, que coronava l’antic castell.
El nucli antic, marcat per la carretera de Bot, la plaça de la nova casa de la ciutat, l’avinguda de València, la plaça de la Farola, l’avinguda d’Aragó, i el carrer del Pou Nou, amb l’antiga Bassa, estigué fortificat des del segle XIV al XIX. Protegit per un vall de sis metres d’amplada i quatre de profunditat, les cases es comunicaven totalment a través dels teulats, primer per ponts de fusta i després de pedra, ponts que a les darreries del segle XIX foren trets per ordre municipal. Centra el nucli antic la plaça de l’Església, porticada en part, amb l’antiga casa de la vila i altres edificis interessants, i pel carrer Major fins al portal de Santa Anna, on hi ha la nova casa de la ciutat. L’eixample més antic o Raval és a migdia d’aquest nucli i continua per llevant amb una zona de xalets. Vers el N per la carretera de Vilalba i l’avinguda de Catalunya hi ha un sector on es concentren la major part de les instal·lacions comercials, industrials i els equipaments de la ciutat.
Entre els monuments més destacats de Gandesa cal esmentar primer l’església arxiprestal de l’Assumpció, erigida segons una tradició no comprovada a l’indret d’una antiga mesquita. Fou declarada monument historicoartístic durant el segon quinquenni de la dècada de 1980.
L’església es degué començar a construir poc després del 1190 i la seva construcció es degué acabar ja entrat el segle següent. De l’obra primitiva resta part de la façana amb la gran portada i una ampla arcada a l’interior que descansa sobre dos parells de columnes amb els corresponents capitells treballats. El més notable és la portada de cinc arcs en gradació sostinguts per tres columnetes per banda amb capitells i arquivoltes ornats amb temes vegetals, geomètrics i figures humanes. És un dels millors exemples de l’arquitectura romànica de l’escola dita de Lleida, barreja de romànic i d’ornamentacions d’inspiració moresca.
La resta de l’edifici correspon a l’ampliació feta a la fi del segle XVII a càrrec del mestre de cases Ignasi Gascon. Al segle XVIII es va completar la reforma del temple arxiprestal, que va quedar com un edifici barroc neoclàssic o d’estil compost en disposició de tres naus, de notable alçària, amb quatre altars per banda. Les guerres i les depredacions, especialment la del 1936, van afectar part de l’edifici i van fer desaparèixer l’antic orgue.
El segon edifici en importància és el conegut popularment per la Presó, el qual es troba situat al carrer del Castell. Aquesta antiga presó, és en realitat l’antic palau dels preceptors de l’orde santjoanista (Palau del Castellà). És un edifici que té elements dels segles XIII o XIV, manifestos en la façana que mira al carrer del Castell, on hi ha un portal d’arc apuntat amb grans dovelles i dos finestrals o grans obertures de construcció similar, a la mateixa planta baixa, un d’ells totalment cegat. L’edifici fou reformat i ampliat al principi del segle XVII segons l’escut parlant de la vila i la data de 1609, que figura en la dovella central d’un altre portal. El nom actual ve del fet d’haver servit de presó del terme judicial de Gandesa del 1841 fins a èpoques recents.
L’antiga casa de la vila és un edifici senyorial del segle XV, molt transformat per l’obertura de noves finestres i el canvi d’estructura interna, però que guarda encara elements que revelen l’antiga noblesa de l’edificació, com és ara la finestra coronella d’arquets trilobulats, els capitells treballats i les fines columnetes de la façana.
La Casa dels Liori pertany a un noble llinatge establert a la vila des del segle XIV, senyors de béns i drets a Ascó, Beseit, Fórnols, Rossell, Nulles, Tortosa i altres indrets (dintre el terme de Gandesa posseïen la vall que hi ha damunt la Fontcalda, coneguda antigament per la vall de Liori). En aquesta casa va néixer el 1884 el notable teòleg, escriptor i historiador de la vila Joan B. Manyà i Alcovero.
L’edifici noble amb més bona conservació de la ciutat és la casa pairal dels Barons de Purroi, situada al mateix carrer que les cases dels Liori i els Sunyer. És un gran edifici neoclàssic amb una portalada i un pati interior senyorials. La casa originària fou la de la família Dalmau.
Ca l’Inquisidor és un altre edifici noble, encara que reformat exteriorment durant el segle XX, propietat de la família Figueres d’Ossó. Té alguns vestigis exteriors, sobretot pel carrer de la Carnisseria i el de Santa Maria, de portes i finestrals dels segles XIII i XIV.
Entre d’altres edificis de la ciutat destaquen la casa pairal dels Sunyer, un altre antic llinatge gandesà documentat des del 1593, que posseïa l’antic Mas d’en Sunyer, el qual dóna nom a tota una partida del terme de Gandesa, entre moltes altres possessions importants del terme.
Cal remarcar l’antic hospital que tenia annex l’església de Santa Anna. Avui l’edifici més antic ja no existeix i l’edificat posteriorment és destinat a casa de la ciutat, bé que li queda la façana setcentista de la capella de Santa Anna.
Entre els edificis edificats en època contemporània, sobresurt el notable celler cooperatiu de la Cooperativa Agrícola de Gandesa, fet bastir —com tants altres de la mateixa comarca i de les properes tarragonines— per Cèsar Martinell (1919), dins la característica estètica modernista. És interessant per les voltes catalanes de rajola plana que recolzen en arcs parabòlics d’obra vista que constitueixen la coberta.
La cultura i el folklore
Gandesa concentra algunes de les principals institucions que exerceixen el seu poder a la zona, com ara el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, inaugurat l’any 1999. En aquest darrer espai s’hi exposa material bèl·lic, així com fotografies i documents representatius d’aquell esdeveniment històric. L’any 2013 es va inaugurar el nou Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA), un edific de 1.518 m2.
A Gandesa hi ha una important activitat associativa, com ho demostra l’existència de diferents grups culturals i esportius, entre els quals destaquen la Societat Unió Gandesana, inaugurada el 1934, que disposa de diverses sales habilitades per a diferents activitats recreatives i culturals (teatre, ball, jocs).
Les tradicions populars festives es conserven i perduren de generació en generació, en bona part gràcies a l’esperit dels membres de la comunitat que fan realitat cada una de les seves festes. Durant el mes de gener se celebra la festa de Sant Antoni, amb la benedicció d’animals i altres actes. Al setembre té lloc la festa major, durant el primer cap de setmana d’aquest mes, en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda. Entre el actes que tenen lloc en aquesta festa, destaquen la dansa gandesana, la jota i la carrera pedestre anomenada Cóssos, que és possible gràcies a la participació de tots els gandesans. Durant la primera setmana de novembre és tradicional la Festa del Vi i de la Clotxa, que inclou una àmplia degustació de vins de la denominació d’origen Terra Alta i el dinar popular de la clotxa, menjar típic de la zona.
Altres indrets del terme
El santuari i balneari de la Fontcalda
El lloc més important del terme de Gandesa, fora de les serres de Pàndols i de Cavalls, és el balneari i santuari de la Fontcalda, al S del terme, a l’engorjament del riu de les Canaletes, entre les serres de la Mola de la Fusta a llevant i del Crestall a ponent. Es troba en un lloc aspriu i feréstec, de difícil accés per una pista forestal de 12 km, bé que molt vinculat amb la ciutat i l’espiritualitat dels gandesans. Allí van fer estada els templers, els quals depenien del castell de Miravet. Amb la decadència d’aquest orde religiós, el paratge restà abandonat fins que un vicari de Vilalba impulsà amb el suport dels veïns les obres de caràcter comunitari del balneari. És documentat des del segle XIV i a la fi d’aquest segle o principi del següent s’hi establiren un grup de frares trinitaris procedents, sembla, de Tortosa. El primer diumenge de maig s’hi fa un romiatge.
La Fontcalda, com el seu nom indica, fa referència a una font d’aigua calenta situada a l’esquerra del riu de les Canaletes d’on brolla aigua mineromedicinal a 25°C. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, cosa que féu que s’explotessin amb fins terapèutics des del segle XVIII, bé que eren ja conegudes i utilitzades per gent del voltant des de sempre, i potser fins i tot durant època romana. A mitjan segle XIX hi havia ja erigits quatre edificis per a hostatge dels banyistes o la gent que hi acudia per a les cures. Des de llavors, la fama de les fonts es va estendre arreu de les comarques limítrofes i moltes de les parròquies, cregudes que les aigües del lloc podien fer guarir, assenyalaren un dia per a realitzar els seus respectius romiatges.
L’antiga capella, que en tot cas no és anterior al segle XVI, era davant l’església actual, en l’anomenada casa de l’ermità, ara ruïnosa.
L’actual santuari fou edificat a partir del 1753 i acabat el 1756 segons la data gravada a la llinda per Mn. Antoni Soler. És un edifici neoclàssic amb porta a ponent senzilla, emmarcada de pedra, una nau amb petit transsepte i cúpula i un campanaret d’espadanya. És en conjunt un edifici sobri però harmoniós, amb quatre altars laterals i cambril. El 1979 es millorà l’església amb un nou altar gràcies a l’impuls de Mn. Miquel Romero i el 1982 es portà a terme una remodelació del cos de l’edifici de l’hostal, la construcció d’una plaça entorn el temple i l’aixecament d’un artístic pont sobre el riu de les Canaletes.
Els jaciments arqueològics
Té un gran interès arqueològic el poblat del Coll del Moro, nom popular d’un conjunt de restes prehistòriques situades uns 6 km a ponent de Gandesa, travessades per la N-420. Construït al principi del segle IV aC, hom hi ha trobat edificacions superposades d’època romana republicanes i imperials, i una necròpolis tumulària d’incineració. Hom n’inicià la construcció al final del segle IX i el començament del segle VIII aC i l’acabà pels volts del 500 aC. Aquest jaciment ofereix una seqüència ininterrompuda d’ocupació dels pobladors que mantingueren contacte amb els de les àrees del Priorat, del Baix Segre i, especialment, amb els del Matarranya i del Baix Aragó durant més de tres segles, des de l’època dels camps d’urnes de l’edat del bronze fins a l’època ibèrica. Hom hi ha trobat ceràmica feta amb torn de mitjan segle VII aC i objectes de ferro. El poblat situat a la partida rural del Calar, conegut de molt antic per la gran quantitat de murs que hi afloraven i per l’anomenada torre o construcció semicircular, és descrit ja per Bosch i Gimpera el 1913, però no fou excavat sistemàticament fins la dècada de 1970. Les necròpolis foren advertides per Bosch i Gimpera i començà a fer-hi algunes anàlisis l’arqueòleg Dr. Vilaseca el 1953. Foren excavades entre el 1971 i el 1974 pels doctors Berges i Ferré i el 1982 van ser objecte d’altres prospeccions per part de N. Rafel i F. Puig.
Tot això fa creure en l’existència d’uns nuclis poblats disseminats, en temps protohistòrics, per la partida del terme gandesà coneguda per les Cendroses, la qual va del Coll del Moro fins a les Guardioles, com ho revelen les nombroses troballes de ceràmica i les monedes ibèriques que mostren una zona habitada molt més àmplia que la que dóna el poblament pròpiament dit del Coll del Moro del Calar.
De tots, però, el jaciment més espectacular és la torre, de planta absidal i perfil troncocònic, circumdada per una rampa d’accés amb superfície pavimentada. Té els paraments externs atalussats i notables dimensions. Els murs defensius d’aquest poblat presenten tres línies de construcció superposades, amb amplis passadissos entre elles. La part coneguda permet de jutjar aquest poblat, de base certament preibèrica, com un poblat singular, sense paral·lels pròxims, d’un recinte sinuós i murs amb traçats curvilinis, atalussats, amb predomini sobre els trams rectes. El seu àmbit és molt extens, ja que només el tros excavat i cartografiat, que és el més proper a la torre, té uns 400 m2 aproximadament.
Més important per a la datació del poblat fou la descoberta i l’estudi de la necròpolis, on hi ha tombes peculiars d’incineració de la primera edat del ferro, que se sobreposen a altres tombes normals dels camps d’urnes. Les tombes més característiques són les formades per petites estructures tumulàries o empedrats plans de planta circular, amb recinte per a l’urna, aïllats o formant un conjunt alveolar. Altres tombes són d’empedrats anulars, de 2 a 4 m de diàmetre, amb cistes excèntriques de planta quadrangular o bé cistes planes de planta rectangular en doble o triple filera. Els materials recollits i la superposició de tombes han permès de fixar diferents fases que demostren la seva utilització en èpoques en què no es coneixia el ferro o s’utilitzava poc, altres amb ceràmica típica i braçalets metàl·lics del segle VIII aC, que continua amb la introducció d’aixovars i joies d’importació púnica i elements que es poden datar als segles VII i VI aC, i altres de més acostades d’època plenament ibèrica.
La capella del Calvari i altres racons
Fora de la vila en una muntanyeta immediata, al S, hi ha la capelleta del Calvari que recorda l’antic viacrucis monumental. Des d’aquest lloc Cabrera dirigí dos dels setges de la vila en la primera guerra Carlina.
Gandesa té meravellosos racons i d’indrets singulars. Aquest és el cas de la Fonteta, situada 3 km en direcció a Tortosa, on hi ha una àrea recreativa, amb fonts, focs i serveis per a grans i infants sota les magnífiques ombres de pollancres i pins; el salt d’Arnal, saltant d’aigua al riu de la Canaleta, d’uns 18 m d’alçària; la font de l’Heura, a la falda de Puig Cavaller; tot el riu de les Canaletes, amb els seus alts i profunds estrets; la mola d’Irto, on hi ha les ruïnes de l’antiga capella de Sant Marc, edificada el 1755 i destruïda durant la Guerra Civil Espanyola, i les serres de Pàndols i de Cavalls.
La història
La història de Gandesa, en el sentit estricte de documentació escrita, no comença fins el 1153, quan el lloc fou donat a l’orde dels templers.
En època àrab Gandesa era ja un centre de poblament amb el seu castell propi, que el 24 d’agost de 1153 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV a Pietro Della Rovere, mestre del Temple de Provença i d’Hispània, com a part integrant del gran terme de Miravet. Si bé el domini dels moros a Gandesa durà més de quatre segles, només en resten indicis en la troballa d’algunes monedes a la partida dels Perdigons.
Tot i que amb la conquesta o nova organització del segle XII es va respectar la població àrab d’aquest sector, sembla evident que molts antics habitants van deixar el país i que la terra va quedar molt poc poblada. Això explica l’interès dels templers per a cercar nous pobladors, reflectit en el seguit de cartes de poblament que van expedir a partir del 1180. La carta de poblament de Gandesa fou atorgada el 15 de març de 1192 a cinc conreadors, els quals es degueren repartir una part de les terres no conreades, mentre que d’altres ja devien conrear-les els moros que restaren al lloc. El 1194 hi ha una nova carta o concessió de terres a nouvinguts, cosa que indica un esforç de repoblament que anà seguit de l’erecció del seu magnífic temple romànic de l’estil o modalitat anomenat de l’escola lleidatana, del qual ara sols queda la portada.
Del primitiu castell de Gandesa, no se’n tenen notícies fins al segle XIV, quan s’havia reedificat o es trobava ja dins la població actual. En realitat, el castell històric documentat era una fortalesa palau aixecada pels templers que ha deixat el seu nom a un carrer actual de la vila i de la qual només queden alguns murs antics que foren aprofitats per a bastir cases més modernes. L’any 1313 Jaume II donà permís per a construir ponts per sobre de les cases de la població per a la seva millor defensa i per a la mobilitat dels defensors.
Ben aviat la vila de Gandesa es va convertir en la població més important del gran domini templer, conegut per la batllia de Miravet, de la qual era centre administratiu. Gandesa fou des del 1318 el domini de la castellania d’Amposta més destacat. El 1319, poc després que els béns dels templers hagueren passat als hospitalers o santjoanistes, es van promulgar els Costums de la batllia de Miravet o lleis que imperaren en les poblacions de la zona.
En relació amb aquest orde, a Gandesa tingué lloc una de les anècdotes més pintoresques de la història de Catalunya: el 18 d’octubre de l’any 1319 hom hi celebrà el casament de l’hereu de la corona catalanoaragonesa, l’infant Jaume d’Aragó, amb la infanta Elionor de Castella. L’infant, que havia expressat reiteradament al seu pare Jaume II de Catalunya-Aragó l’oposició al casament i la seva vocació religiosa, fugí deixant plantada la núvia i els convidats tot just acabada la cerimònia. Segons la llegenda, en la fugida oblidà un guant al damunt de l’altar, peça que hauria restat com element distintiu de l’escut de la ciutat. Al desembre renuncià als drets com a hereu de la corona (que passaren al seu germà, el futur Alfons III) i ingressà a l’orde de l’Hospital. L’anècdota és coneguda com la farsa de Gandesa i ha estat objecte d’algunes recreacions.
Els primers anys del segle XV, tot just mort Martí l’Humà, la vila de Gandesa fou escollida com a lloc de reunió dels representants de Catalunya, el País Valencià i Aragó per a iniciar les gestions que havien d’acabar el 1412 amb el discutit compromís de Casp.
El 1639 trenta-sis soldats de Gandesa participaren en el famós setge de Salses i l’any següent Gandesa s’aixecà contra el comte duc d’Olivares i el rei de Castella, a despit del consell de Tortosa i de molts pobles sotmesos als hospitalers, partidaris de la causa castellana. Gandesa no sols no es va sotmetre a les tropes del marquès de Los Vélez sinó que va acollir molta gent de Xerta i de Benifallet, obligada a emigrar del seu poble per l’exèrcit castellà.
Aquesta posició de Gandesa i la seva participació en fets bèl·lics com l’assetjament d’Horta foren la causa que, després de l’assalt de Batea dut a terme per l’exèrcit castellà del marquès d’Hinojosa, procedent d’Aragó, a mitjan gener del 1643, seguit d’una cruel repressió, els gandesans, per por de les represàlies, abandonessin llur vila i cerquessin refugi a Móra i altres pobles de l’altra banda de l’Ebre. L’exèrcit castellà s’allotjà a la vila abandonada del 18 de gener a la fi de març del dit any. La vila fou malmesa, i la guerra i la pesta provocaren la mort a un centenar de gandesans i alhora un fort descens en la població.
Al llarg del segle XVIII la vila s’anà recuperant de l’ensulsiada demogràfica, tot i haver experimentat algunes commocions en la guerra de Successió, en què fou ocupada per les tropes francocastellanes el 29 de gener de 1706, sense sofrir, però, els daltabaixos de l’anterior. En aquest segle es referen moltes cases, com la dels Liori, i la vila acabà el segle amb un aspecte força vital, bé que sense les antigues muralles medievals, tot i que conservava els principals portals d’accés d’Horta, de Miravet i de Corbera.
La vila de Gandesa, aviat ciutat, esdevingué famosa durant la primera guerra Carlina pel fet d’haver resistit set setges de les tropes carlines, comandades primerament per Josep Torner i des del segon setge pel famós Ramon Cabrera. La valentia dels gandesans exasperà el general Cabrera, que amb sis forts atacs i setges, algun dels quals amb forces de diversos milers d’homes i canons, no va reeixir a conquerir la vila, que per tota muralla tenia uns fossats de vint pams de profunditat i trenta d’amplada, en molts punts, i en altres, darreres de cases precipitadament fortificades i convertides en improvisats tambors de foc creuat pels esforçats defensors de la vila. Cabrera es desesperava davant la resistència de la població i des de Madrid es meravellaven de l’heroïcitat de la vila, que en premi al seu esforç rebé el títol de ciutat. Les tropes de Cabrera van arribar a apoderar-se de Gandesa, però no per conquesta, sinó perquè tots els seus habitants havien fugit en un trist exili o evacuació vers Mequinensa el 2 de març de 1838 per disposició del general cristí San Miguel, que es veia incapaç de continuar defensant, sense bons murs i amb poca gent, la plaça de Gandesa. Després d’un accidentat camí, amb una topada amb els carlins, que volien venjar-se de la valentia dels emigrants, el 10 de març el comboi arribà a Mequinensa, on visqueren de la caritat pública i d’un subsidi estatal fins el 26 de juny de 1840. Pascual Madoz, des de Madrid, intervingué en la millora de les condicions de vida dels gandesans, que agraïren el fet donant el seu nom a un dels carrers de la ciutat.
Durant aquests dos anys els carlins ocuparen la ciutat abandonada i la depredaren a gust. Un cop els gandesans retornaren a la seva ciutat, el 1849 el govern de Madrid acordà un subsidi de 1.722. 282 rals de billó en concepte d’indemnitzacions per les pèrdues que van sofrir en la guerra. La resta de guerres carlines no van afectar tant, ni de bon tros, la vida de Gandesa, a despit d’algunes accions bèl·liques que el 1874 tingueren lloc a la ciutat i al seu voltant. En aquesta darrera contesa Gandesa es declarà ciutat oberta als dos contendents, cosa que no fou obstacle perquè alguns dels liberals més ardits de Gandesa participessin en diferents accions bèl·liques, especialment sota les ordres d’Algueró de Móra.
Totes aquestes calamitats històriques han deixat la seva empremta en la vida i els monuments, i en la configuració ciutadana, que rebé encara un darrer tropell en la darrera guerra civil, especialment en la famosa batalla d’Aragó (9 de març ‒ 15 d’abril de 1938), en què la ciutat fou ocupada per la Primera División de Navarra del general García Valiño (2 d’abril de 1938), vençuda la resistència que des del 18 de març les Brigades Internacionals (XI, XII, XIV i XV) havien oposat a l’avanç del CVT italià (general Berti). Posteriorment, fou un dels objectius centrals de l’ofensiva republicana de la batalla de l’Ebre; la 35 Divisió Internacional intentà, sense èxit, la conquesta del puig de l’Àliga (26 de juliol ‒ 2 d’agost). De Gandesa partiren després diverses contraofensives de les forces de Franco contra les serres de Pàndols i de Cavalls.