Neix al vessant sud de l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala. Format per la unió de dos ramals (l’Alaknanda i el Bhāgīrathi), travessa l’Himàlaia i penetra a la gran plana indogangètica, on té la major part del curs i on els principals afluents del nord l’han desviat cap al sud. Durant el recorregut rep nombrosos afluents: el Ghāghra, el Gandak, el Kosi i el Jamuna per l’esquerra i el Son per la dreta. Aquests rius, alimentats per la fusió de la neu de l’Himàlaia, experimenten grans crescudes, que augmenten amb l’aparició de les pluges del monsó, la qual cosa fa que el cabal del Ganges sigui irregular (mitjana de 14.000 m3/s i màximes de 73.000 m3/s) i que provoqui inundacions catastròfiques. Banya les ciutats de Farrukhābād, Kānpur i Allahābād, i després de travessar les muntanyes de Rājmahāl es dirigeix cap al golf de Bengala, on es divideix en una colla de braços: el Bhāgīrathi, el Hooghly i el Padma, el principal, que penetra a Bangladesh, on, a uns 200 km de la mar, s’uneix amb el Brahmaputra i forma el gran delta comú (140.000 km2), que constitueix la regió de Bengala. El delta rep una gran quantitat d’al·luvions (1.000.000 de t/dia), la qual cosa en provoca el lent enfonsament, però també la formació contínua. El conreu intensiu de l’arròs (el 80% de les terres deltaiques) hi ha afavorit una gran concentració de població: és la regió més poblada de l’Índia (400 h/km2), malgrat la presència de la malària i el còlera, que afecten durament alguns sectors. El Ganges és el riu sagrat per excel·lència de tota l’Índia. D’acord amb la tradició teològica hindú, la seva aigua té virtuts salvífiques i purificadores.
El riu Ganges al seu pas per la ciutat índia de Benarés
© X. Pintanel