Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm. Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior. Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls. Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica; poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal. Els ganglis nerviosos, en certs grups d’invertebrats (artròpodes, anèl·lids, mol·luscs, platihelmints, nematohelmints), es presenten com una escala de nusos, és a dir, en forma simètrica per parells en tot el cos, units per comissures transversals. En aquests ganglis hi ha una concentració de cèl·lules nervioses en gran nombre, puix que els invertebrats no tenen encèfal ni medul·la; aquest tipus de sistema ganglionar primitiu pot experimentar diverses modificacions. En els vertebrats, el gangli nerviós és qualsevol grup de cèl·lules nervioses situades fora del cervell o de la medul·la espinal. Segons la funció o la localització, els ganglis reben diferents noms (cardíac, òtic, oftàlmic, jugular, raquidi). Els ganglis raquidis contenen els cossos neuronals de les fibres sensitives que provenen d’algun receptor de la perifèria. Els ganglis simpàtics són units per fibres nervioses i situats a banda i banda de la columna vertebral. A l’ili de les vísceres, els nervis que les inerven es reuneixen també en ganglis, que després s’agrupen en plexes.
m
Anatomia animal