Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang. La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan. Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica paral·lela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany. Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre.