gaó

m
Judaisme

Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà —durant l’anomenada època gaonítica (ss VI-XIII)— als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.

Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes.