Canvià els estudis d’economia pel periodisme. Compromès amb la revolució maoista, fou funcionari d’afers culturals de la seva província natal, de la unió d’escriptors de la qual fou membre. Publicà, sobretot, contes. Tot i que les seves primeres obres exaltaven la vida dels camperols sota el comunisme, fou considerat desafecte al règim. Bandejat al camp, se li prohibí escriure fins el 1979, que fou rehabilitat. La seva obra posterior, molt més realista i irònica, amb títols com ara Shuidi zhang’ai (‘Obstrucció subaquàtica’, 1981), és considerada la més reeixida.