N'hi ha de dues classes: personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet; i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret; si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora, i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca. N'és una variant l'anticresi. Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya. Les garanties possesòries sobre cosa moble són, segons la llei, el dret de retenció i la penyora, les quals produeixen els següents efectes: la retenció de la possessió de la cosa fins al pagament complet del deute garantit, la imputació dels fruits de la cosa als interessos del deute garantit i, si s’escau, al capital i la realització del valor de la cosa en els casos previstos legalment. S'ha d’entendre tant la imputació dels fruits com l’atribució del preu obtingut en la realització del valor de la cosa, que el crèdit del retenidor se sotmet a les regles generals sobre prelació de crèdits. Pel que fa a les normes relatives a la retenció de cosa moble, el posseïdor de bona fe de cosa moble aliena i, per tant, que l’hagi de lliurar a una altra persona, pot exercir el dret de retenció en garantia del pagament dels deutes següents: el rescabalament de les despeses necessàries per a la conservació i la gestió de la cosa i pels danys produïts per raó de la cosa, per retribució de l’activitat realitzada per raó de la cosa per encàrrec, sempre que hi hagi hagut un pressupost acceptat i que l’activitat realitzada s’adeqüi a aquest i pels interessos de les obligacions garantides per dret de retenció des de la seva notificació al deutor i en general qualsevol altre deute al qual la llei atorgui expressament aquesta garantia. És fonamental la disposició que estableix que el retenidor es pot negar, fins i tot davant els tercers, a la restitució de la cosa fins que no li hagin pagat totalment els deutes que van generar la retenció. Es discutia abans si el dret de retenció era un dret personal entre el deutor i el creditor i per tant sense trascendència respecte a tercers, un crèdit privilegiat o un dret real que recau com a tal directament sobre la cosa i produeix efectes respecte a tothom. La llei el configura com un vertader dret real amb facultat per procedir també a la seva venda en pública subhasta. El retenidor, segons la llei, ha de conservar diligència de la cosa retinguda i no la pot utilitzar llevat de l’ús conservatiu. El retenidor ha de comunicar notarialment al deutor i al propietari, si fos un altre, la decisió de retenir la cosa que posseeix, la liquidació practicada i la quantitat de les obligacions indicades abans. Aquestes persones poden oposar-s’hi judicialment durant el termini de tres mesos a comptar des de la data de la notificació. Passat aquest termini sense que el deutor hagi fet pagament de les esmentades obligacions, el retenidor pot procedir a l’alienació de la cosa retinguda per subhasta pública notarial. Abans cal que es valori la cosa de mutu acord entre el creditor i el propietari, i que no hi hagi hagut oposició judicial. La subhasta ha de tenir lloc en qualsevol notaria del domicili del deutor a elecció del creditor, i amb la presència d’aquell i, si fos un altre, del propietari. La llei estableix imports mínims de les postures en la primera, segona i tercera subhasta. Si la cosa no s’aliena en cap de les tres, el retenidor pot fer-la seva atorgant carta de pagament per la totalitat del seu crèdit i fent-se càrrec de les despeses del procediment. D’altra banda, el deutor pot imposar al retenidor la substitució de la cosa retinguda per una garantia real o el finançament solidari d’una entitat de crèdit que sigui suficient. S'entén que la garantia real és suficient quan el preu just de la cosa oferta en garantia cobreixi l’import del deute que va generar la retenció i un 25% més encara que aquest valor fos inferior al preu just dels béns retinguts. Quant al dret real de penyora, constituïda per qualsevol títol, requereix el lliure poder de disposició de la cosa per part del pignorant i la transmissió de la possessió de la cosa al creditor o un tercer, d’acord amb el pignorant. La penyora no té efectes contra tercers sinó des que consta en instrument públic. S'ha de tenir present que una cosa pignorada no es pot tornar a pignorar i a més que la garantia és indivisible encara que es divideixin les posicions jurídiques de crèdit i deute. D’altra banda, la penyora pot garantir qualsevol obligació, present o futura, pròpia o aliena del pignorant. En el supòsit que s’hagués pactat expressament, el deutor pot substituir la totalitat o una part de les coses fungibles donades en penyora. S'entenen per coses fungibles aquelles que es poden substituir per d’altres de la mateixa mena i qualitat. Un cop vençut el deute garantit amb penyora, el creditor pot procedir a l’alienació de l’objecte pignorat per subhasta pública notarial, en la qual la llei estableix imports mínims de les postures segons es tracti de la primera, segona i tercera subhasta, les quals, per altra banda, són condicionades a que no hi hagi oposició judicial amb els mateixos requisits indicats anteriorment amb relació al dret de retenció. Si la cosa no s’aliena en cap de les subhastes el creditor pignoratici la pot fer seva atorgant carta de pagament per la totalitat del seu crèdit i fent-se càrrec de les despeses originades pel procediment. En el cas especial que la penyora recaigui sobre diners o títol representatiu de diners sempre que sigui per una quantitat líquida i exigible, el creditor els pot fer seus sense necessitat de subhasta prèvia, amb l’únic requisit de notificar-ho al deutor. Sembla lògic suposar que la quantitat de diners constituïts en penyora, en aquest supòsit, serà igual o inferior a la quantia del deute, ja que el deutor si hagués pogut disposar d’una quantitat superior al deute l’hagués pagat i s’hauria quedat amb la resta, i en cas que, per qualsevol circumstància la quantitat pignorada resultés superior, s’oposaria després de la notificació que el creditor la faci seva al·legant algun requisit legal. Les modalitats de garanties reals es troben regulades a la llei del Parlament de Catalunya 19/2002, de drets reals de garantia que, a més de la penyora i l’anticresi, regula el dret de retenció no sols sobre mobles sinó també sobre immobles.
f
Dret civil