García Fernández de Heredia

(Munébrega, Aragó, ? — La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1411)

Eclesiàstic aragonès, nebot de Juan Fernández de Heredia.

Fou canonge de Mallorca (1372) i ardiaca de Sant Feliu de Girona (1374). Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal. El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol. Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec. El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir (1383), i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa. Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII. A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom dels nobles aragonesos féu jurar a Martí I els furs del regne (1398). A la mort d’aquest, s’oposà (1410) al nomenament del comte d’Urgell com a governador general del regne i assumí ell mateix la capitania general. Patrocinà la candidatura de Lluís d’Anjou. En l’intent de posar pau entre les bandositats dels nobles aragonesos, s’enemistà amb el partidari del comte d’Urgell, Antonio de Luna, el qual l’assassinà quan tornava del parlament de Calataiud. La seva família venjà aquesta tràgica mort, fet que repercutí greument al regne d’Aragó i a tota la corona.