Fou bisbe de Girona (1628-33) i de Barcelona (1633/~1651). El 1632 presidí la diputació del general de Catalunya. En ésser assassinat el lloctinent comte de Santa Coloma, arran del Corpus de Sang (1640), fou nomenat lloctinent per Felip IV. Tot i la seva vinculació al rei, les atrocitats dels soldats castellans al Principat l’obligaren a excomunicar els responsables. El 1641 intentà de dissuadir la generalitat de la decisió de posar-se sota la protecció de França.