És un precursor de la renaixença literària del s XIX. Fou arquebisbe maronita d’Alep (1725-32). Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua (Baḥt al-maṭālib, 1705; etc) i un diccionari (Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718), on inclou lèxic usat pels cristians. En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians.