José Ramón Garnelo Gonzálvez (Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911), metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles. Exposà a Madrid (1866) La mort de Lucano i Llauradores valencianes, i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles. Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures. Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època. Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal (1860-67). Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio (Énguera 1863 — Montilla 1907), premiada a l’Exposició Internacional del 1892 i autora d’una Santa Agnès i de la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla, en col·laboració amb el seu germà. Nebots de José Ramón foren Jaime Garnelo Fillol (Énguera 1871 — València 1899), que es formà a Sant Carles i és autor d'Amics inseparables, segona medalla de l’Exposición Nacional del 1895, i Isidoro Garnelo Fillol (Énguera 1867 — València 1939), que estudià pensionat a Roma (1891), on féu Bacus nen i La mort del gladiador. Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc. Fou també escultor, deixeble de Josep Guzman i Guallar (fins el 1890), catedràtic de colorit i de composició a Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València.