garota

bogamarí, bogo, castanya de mar, eriçó de mar, garoina, erizo de mar (es), sea urchin (en)
f
Zoologia

Garota de roca

Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)

Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.

Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari. S’alimenten principalment d’algues. L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals. Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats.

La garota de roca (Paracentrotus lividus) fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre; habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa. És la més comuna a les costes dels Països Catalans. La garota negra (Arbacia lixula) és de color negre blavós intens, conviu amb la garota de roca i sovint la reemplaça. La garota violeta (Sphaerechinus granularis) fa uns 6-7 cm de diàmetre i és de color violeta intens. Habita aïllada entre les algues i a les praderies de fanerògames marines entre 3 i 30 m de profunditat i és comuna a les costes dels Països Catalans. La garota de fons (Echinus acutus), que ateny fins a 15 cm de diàmetre, habita als fons de fang i de roca a partir dels 25 m de profunditat i és cosmopolita. Les gònades de la garota de fons i de la garota violeta són comestibles. La garota de punxes llargues (Centrostephanus longispinus), que fa uns 5 cm, té pues de 8-10 cm de longitud i és de color fosc. Habita a la zona costanera inferior i no és gaire comuna als Països Catalans.