Els seus fills Josep Garriga i Llastanós
(natural de Vic) i Manuel Garriga i Llastanós
(Vic 1802 — Saragossa 1863) crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències. Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits. El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep
i Joan Garriga i Vergés
, amb la qual cosa restà a les mans dels fills de Manuel Garriga i Llastanós, que crearen, a Barcelona, l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, any que la formaven Pere Garriga i Nogués
(Saragossa 1848 — ? 1895), fill de Manuel, i el seu nebot Rupert Garriga i Miranda
(Saragossa 1854 — Barcelona 1928), fill de Manuel Garriga i Nogués
(Barcelona 1829 — 1897). Josep Garriga i Roig
Josep Garriga i Roig
© Fototeca.cat
Garriga-Nogués
. El primer d’aquests, nou gerent del banc (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona, fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll
(Barcelona 1881 — 1972), filla de Rupert Garriga i Miranda. El banc, sota els noms de Garriga Nogués Nebot Societat en Comandita (1901-47), experimentà un creixement molt notable, especialment des del 1926. El 1947 es convertí en societat anònima, i el 1952 passà a ésser filial del Banco Español de Crédito, però mantingué el nom propi (1974). Ramon Manuel Garriga i Nogués
(Vic 1 de gener de 1835 — Barcelona 22 de febrer de 1906) fou rector de la Universitat de Barcelona.