Garrigoles

Vista de Garrigoles

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià, al límit amb l’Alt Empordà.

Situació i presentació

Limita al N amb Ventalló i Viladamat (ambdós de l’Alt Empordà), a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu.

Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles. Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer. El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a integrants de la batllia reial de Verges.

El terme s’estén pels terrenys accidentats de pujols arrodonits de la serra que forma l’interfluvi entre les conques del Ter i del Fluvià, a l’extrem NW de la comarca, amb elevacions que no superen els 160 m.

El territori és drenat per petits torrents com la riera de les Olives i la de les Bruixes, tributàries del Ter, per l’esquerra. De la carretera local de Colomers a Sant Mori, i a l’altura de Vilopriu, surt un ramal que porta fins als nuclis de les Olives i Garrigoles.

La població i l’economia

La preponderància de les Olives, capital del terme, respecte al poble de Garrigoles no és recent; el 1497 tenia 7 focs, mentre que Garrigoles en tenia 5. La diferència s’ha accentuat, però, a partir del segle XVIII. L’evolució demogràfica del terme de Garrigoles, amb diferents alts i baixos, palesa un creixement considerable durant els segles XVIII i XIX (377 h el 1887) i una posterior regressió iniciada amb la crisi agrària de la fi del XIX, la qual, malgrat unes curtes etapes de moderada recuperació dos primers decennis i els anys cinquanta del segle XX—, ha estat una constant fins al final de la dècada del 1970: 156 h el 1989, 155 el 1990, 157 h el 2001 i 156 h el 2005.

El terme de Garrigoles, que posseeix una zona forestal de pi blanc, s’estén, en una bona part, per terrenys que foren ocupats per la vinya abans de la plaga de la fil·loxera. Entre els conreus, sempre de secà, hi ha un predomini dels cereals, encara que també s’hi fa farratge (alfals) i blat de moro. Hi resten olivars, en regressió, i alguna vinya. La cria de bestiar oví, porcí i boví és una activitat important per a l’economia local.

El poble de les Olives

El poble de les Olives (116 h el 2005), on hi ha la casa del comú i els serveis municipals, és situat 900 m a ponent de Garrigoles. El nucli, d’una cinquantena d’edificis, és format per carrers llargs i estrets, centrats per una plaça rectangular. Hi ha alguna masia gran, però en general les cases, dels segles XVIII i XIX, són modestes, amb algunes llindes datades i alguns ràfecs de teulada decorats. Destaca Can Ros de les Olives (segle XVIII), situada a l’extrem SW del poble. La casa pairal és un gran edifici de dos pisos amb enormes finestrals i amples estances amb elegants voltes de llunetes. Sobre el portal hi ha en relleu l’emblema de la casa (antigament s’anomenava Mas Llogaia). Els Ros s’estigueren, fins al segle XVII, a Sant Mateu de Diana, veïnat de Sant Jordi Desvalls (Gironès).

L’església de Sant Vicenç de les Olives, de dimensions reduïdes, és d’estil romànic tardà de tipus cistercenc. De planta rectangular, té una nau amb capçalera carrada, sense absis destacat, coberta amb volta apuntada. En un edifici dels segles XVII i XVIII hi ha la seu de la Fundació Rodríguez Amat, que disposa de galeria d’art per a exposicions temporals d’artistes contemporanis així com de diversos tallers. Les festes de les Olives es celebren conjuntament amb Garrigoles. El darrer cap de setmana d’agost es celebra la festa major d’estiu, mentre que les festes d’hivern són el dissabte més proper a Sant Sadurní, el 29 de novembre, i per Sant Vicenç, el 22 de gener.

Altres indrets del terme

El poble de Garrigoles (44 h el 2006), a 92 m d’altitud, és format per nou masies que s’agrupen a la vora de l’església parroquial. El Mas Garrigoles, al costat de migdia del temple, és dels segles XVI i XVII i es destaca pel portal d’arc de mig punt i de gran dovellatge. L’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles fou donada pel bisbe de Girona el 1185 per a ésser “cap i casa major dels germans del Sant Sepulcre” dins el bisbat. L’edifici, romànic del segle XII o XIII, és d’una nau amb absis semicircular i bastida amb grans carreus ben escairats. A la façana de ponent hi ha la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà i una rosassa tardana que substitueix la primitiva finestra. Al damunt es dreça el cloquer d’espadanya, amb dos pisos de doble arcada (el superior afegit tardanament). A la cornisa, que corona els murs, apareix, al costat de migdia, un petit relleu esculpit que representa una figura femenina nua, de trets molt esquemàtics. Una creu de pedra inscrita en un cercle es dreça sobre el vèrtex del frontó de la capçalera de la nau. Cap a la dècada del 1970 s’efectuà una restauració en què es consolidà el monument i s’enderrocaren unes capelles laterals i la sagristia, que, adossades en època tardana, amagaven tot el costat septentrional de la construcció romànica.

El Mas dels Frares és situat a l’extrem sud del territori municipal de Garrigoles, en el vell camí de les Olives a Verges. És una construcció del segle XVIII o XIX, prop de la qual hi ha un edifici molt arruïnat i força més vell, del qual resta un fragment de façana on es diu que hi havia una capella.