D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX. La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida (Segrià) i Valls (Alt Camp)— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX.
Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíl·labs —el segon i el quart rimen entre si—. Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi gènere: “Al garrotín, al garrotan, / de la vera vera vera de Sant Joan.” D’un temps ençà, ha viscut una eclosió, sobretot a causa de formacions musicals com Pomada, que l’han popularitzat com a forma de cant improvisat.