Vida i obra
D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia. A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres. La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies: festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra. A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus. Presentà una dotzena de composicions als certàmens poètics valencians dels anys 1592, 1606 i 1619, i escriví la introducció, el vexamen i la sentència de la justa en honor de sant Vicent (1600).
Com a cronista, fou l’encarregat de narrar diferents esdeveniments politicofestius celebrats a València, sempre en to laudatori. Cal incloure’l, per tant, en el grup de lletraferits valencians dels s. XVI i XVII que elaboraren els anomenats llibres de festes al servei del poder municipal. És especialment destacable el relat de les Fiestas nupciales de la ciudad y reyno de Valencia al felicíssimo casamiento del señor rey Felipe III con la señora reyna Margarita (1599). D’aquestes festes, que revestiren una gran importància política, fou també un dels organitzadors i volgué, especialment, fer-ne una mostra de la fidelitat dels valencians envers el monarca. En aquesta mateixa línia també cal assenyalar el volum escrit en vers titulat Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del santo fray Luis Bertrán, y una comedia del santo y el certamen poético que se tuvo en el convento de Predicadores (1608). Un altre escrit amb interès per a la historiografia és el seu poema Expulsión de los moriscos de España por el rey don Felipe III (1610), on l’autor es mostra clarament partidari de l’expulsió de la minoria morisca.
En les seves nou comèdies d’atribució segura —entre les quals destaquen La nuera humilde, La gitana melancólica, La suerte sin esperanza, El mercader amante i Los amantes de Cartago, publicades al recull Doce comedias famosas (València 1608)—, elaborà una fórmula dramàtica coherent que destaca per la voluntat popularitzant i alhora per l’ús complex dels recursos escènics. Intentà d’aprofundir la psicologia dels personatges sense arribar a la perfecció de Guillem de Castro.
Les Rimas humanas y divinas, compilades ben entrat el s. XVII, contenen la part més important de la seva producció lírica, per exemple, La fábula de Endimión y la Luna.
En català escriví un sonet d’elogi a l’obra d’Onofre Bartomeu Ginard sobre els furs de València (1608), i part d’un vexamen bilingüe amb motiu de les festes de beatificació de l’arquebisbe Tomás de Villanueva (1619).
Bibliografia
- Hernández Valcárcel, C. (1990): Comedias de Gaspar Aguilar. Múrcia, Universidad de Murcia.
- Valladares, A. (1987): Vida y obra de Gaspar Aguilar. Madrid, Universidad Complutense.