Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Fou ardiaca de Conca i de Toledo. Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols (1620). Nomenat arquebisbe de Sevilla (1632-45), passà a la presidència dels consells d’Aragó (1637) i d’Itàlia. Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma (1640), es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions; l’agreujament de la situació, tanmateix, el féu canviar de parer i donà 200 000 ducats per a la guerra de Catalunya. Tenia fama d’ésser el prelat més ric d’Espanya. Fou promogut a arquebisbe de Toledo (1645).
Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cardenal (1611).