El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià. Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal: Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis (Roma, 1520).