Fou ordenat de sacerdot a Tortosa (1675); passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri. Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V. Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa (1717) es negà a reconèixer-lo. Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.