Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare. Notari, escrivà de la batllia i, més tard, lloctinent del mestre racional del Regne de València (1572). El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona. Citat per Timoneda (1561) i Palmireno (1567), sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea. (1560) de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo (1563), de Girón de Rebolleda. Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada, continuació de la inacabada Diana de J.de Montemayor (1559), novel·la pastoral reeditada sovint sola i amb la d’aquest i traduïda a les llengües europees. Destaca de l’obra el Canto de Turia, en 44 octaves reials i en el qual el riu, representat a la manera clàssica, pronostica i elogia els poetes valencians, molts d’ells contemporanis. Ha estat considerada com una de les millors novel·les pastorals. Cervantes, el 1583, en el Canto de Calíope de la seva Galatea, dedicà una estrofa a Gil Polo.