Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica. A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista (agost) i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea. Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar. Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a col·laborar a La Federación, fundà amb Farga i Pellicer i d’altres un grup aliancista i participà en el congrés obrer del juny del 1870. Com a administrador del periòdic fou empresonat a Montjuïc (juny-setembre del 1871) pel fet d’haver publicat un manifest favorable a la Comuna parisenca; després, s’apartà de la militància activa en els medis del moviment obrer. Era francmaçó i al començament del 1870 fundà un grup lliurepensador que publicà el periòdic La Humanidad (1871). També es relacionà amb el grup de Valentí Almirall i el 1873 col·laborà a El Estado Catalán. Traduí Ciencia y naturaleza. Ensayos de filosofía y de ciencia natural, de Ludwig Büchner (1873). Posteriorment, continuà mantenint una relació personal amb els dirigents obrers, a través especialment de la societat lliurepensadora La Luz, a la qual pertanyia, i de la col·laboració a El Productor (1887-93). A part la traducció de diverses obres professionals, és autor d'El cólera y su tratamiento (1883).