Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic. És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico, que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades (1497, 1521, 1566). Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis (1506).