D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró. No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre. Va intervenir en la campanya del Rosselló. Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo (1810). Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència. El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata. El 1814 va haver de rendir la plaça de Montevideo, i va retornar a Espanya. Retornà a Amèrica, enviat al Brasil per Ferran VII amb la finalitat de negociar el seu casament amb una princesa portuguesa. Posteriorment va ser conseller d’estat, capità general de Madrid (1820) i regent del regne (1823).