Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina. Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu: esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós (síndrome de Zollinger-Ellison) i diarrea important. Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11. L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com els antihistamínics H2 (ranitidina) i els inhibidors de la bomba de protons (omeprazole), ha permès controlar les complicacions ulceroses com l’hemorràgia, la perforació i l’estenosi, que sovint provocaven intervencions quirúrgiques poc efectives i mutilants com la gastrectomia. L’extirpació quirúrgica pot ser efectiva si el tumor no ha provocat metàstasi i no és multifocal.
m
Patologia humana