gastritis

gastritis (es), gastritis (en)
f
Patologia humana

Inflamació, aguda o crònica, de la mucosa gàstrica.

La gastritis aguda és causada per la ingestió d’alcohol, de medicaments, d’aliments al·lèrgens o en mal estat, o per malalties generals com la urèmia o algunes infeccions; pot no presentar símptomes o bé anorèxia, nàusees, vòmits i dolor epigàstric. En determinats casos, el vòmit pot ésser de sang (hematemesi) si es produeixen úlceres o erosions (lesions agudes de la mucosa gàstrica) causades sobretot per medicaments i per algunes situacions d’estrès. La gastritis corrosiva és originada per la deglució de substàncies altament irritants, com el lleixiu, les quals poden arribar a produir perforacions i necrosi de l’estómac. La gastritis crònica pot ésser superficial i acompanyar l’úlcera gàstrica, i afectar la part de l’estómac que resta després d’una gastrectomia parcial, o bé profunda (gastritis crònica atròfica) amb disminució dels plecs de l’estómac i atròfia de llurs glàndules; l’atròfia gàstrica pot determinar una manca de producció de HCl (aclorhídrica), anèmia perniciosa (per manca de producció del factor intrínsec de Castle), i pot afavorir l’aparició de pòlips, úlceres i càncer; la causa de la gastritis crònica és desconeguda i els símptomes en són absents o bé són semblants als de la gastritis aguda. La gastritis hipertròfica, a l’inrevés de la crònica, presenta una mucosa hipertrofiada, amb uns plecs molt grans i un augment del suc gàstric, que pot comportar pèrdues de proteïnes.