Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils. El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent; el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls; el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata.
La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any (pel febrer i a la fi de juny), i durant aquesta època el mascle és molt agressiu. La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets, que triguen nou dies a obrir els ulls. És d’hàbits nocturns i es nodreix de rates, ratolins, llet, peix i, ocasionalment, vegetals. L’origen del gat com a animal domèstic és desconegut. No n'han estat trobades restes prehistòriques, però hom el suposa descendent del gat africà (Felis lybica), domesticat pels egipcis i molt posteriorment estès a tot Europa, on fins al segle XVI fou considerat un animal rar i de luxe.