Una bona part del terme (902 ha) és inculta. L’agricultura (1.132 ha) és gairebé tota de secà; la meitat o més dels conreus és dedicada a la vinya per a raïm de taula o per a panses. La indústria de la llata de margalló (cabassos, capells, estores, etc.), que aprofitava la palma de Segària i del puig de Benitatxell i en la qual s’ocupaven gairebé tots els veïns a la fi del segle XVIII, ha perdurat fins fa poc temps; de l’espart hom feia cordam. A partir del 1930 hom importà primeres matèries i introduí la bova, la ràfia i la palma tropical, alhora que passava a la indústria dels mobles de jonc, medul·la i canya d’origen tropical, en nombrosos tallers. Aquesta indústria, que ocupa el 38% de la població activa, li ha permès de trencar, a partir del 1960, l’estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. Lligat als municipis turístics veïns, s’hi ha desenvolupat el sector dels serveis, mentre que l’agricultura va perdent pes.
El poble (5.027 h agl [2006], gaters; 78 m alt.) és a l’esquerra del riu de Gorgos, prop de l’estratègic coll de Gata, per on passen la carretera i el ferrocarril d’Alacant a Dénia. L’església parroquial (Sant Miquel) és obra del segle XVII; el 1535 havia estat erigida en parròquia, que s’independitzà de Dénia. Era lloc de moriscs de la fillola d’Ondara; tenia 160 focs el 1609. Fou possessió dels ducs d’Almodóvar del Río. Té com a annex el barri de Gateta.