Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires. Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans. A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, col·laborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla Bley. El seu reconeixement internacional es multiplicà com a autor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula The Last Tango in Paris (1972), de Bernardo Bertolucci, per la qual rebé un Grammy. L’any 2015, l’Acadèmia Llatina de l’Enregistrament li concedí un premi Grammy en reconeixement a la seva trajectòria.