De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou (1950-55). El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’El barber de Sevilla, que acabà essent un dels seus personatges de referència. Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians (Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc.), el Mefistofele, de Boito, etc. El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis (Aïda) a Viena. El 1959 debutà a la Scala de Milà.
L’any 1965, i desvinculat de l’Òpera de Sofia, fou el protagonista a Salzburg de Boris Godunov, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu el 1990. Intèrpret assidu al Metropolitan de Nova York des del 1965, es convertí en un dels millors baixos de la seva generació, dedicat especialment a l’òpera russa i italiana. Cantà sovint amb Mirella Freni —amb qui es casà en segones núpcies—, amb la qual actuà conjuntament al Liceu representant Simon Boccanegra (1985), Eugeni Onegin (1989) i La bohème (1991).