Gavino de Valladares y Mejía

(Aracena, Andalusia, 25 d’octubre de 1725 — Barcelona, 13 de febrer de 1794)

Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.

Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promogué campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mesa episcopal. És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).