Els gels dessecats amb consistència sòlida són anomenats xerogels (cautxú natural), els quals poden redispersar-se i transformar-se en sols quan són tractats amb solvents adients; W. Ostwald proposà el terme de liogel per als gels rics en líquid. Hom pot eliminar el solvent i conservar el solut en una estructura de xarxa, les malles de la qual engloben aire o un altre gas; el sistema és anomenat aleshores aerogel.
Els noms d'elastogel o de plastogel són emprats per als gels que presenten fortes propietats elàstiques o plàstiques. Hom coneix gels orgànics, obtinguts a partir de solucions de substàncies orgàniques de natura proteica o macromolecular, i gels inorgànics, formats per precipitats molt lleugers, d’hidròxid d’alumini, de ferro o de sílice col·loidal.
Els gels liòfils absorbeixen una part dels líquids amb els quals són en contacte, com és el cas de la gelatina i de l’agar-agar; d’efecte contrari són els liòfobs (sovint inorgànics), que poden ésser preparats per reaccions de doble descomposició.