gel polimèric

m
Química

Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.

L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta. La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta. Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a músculs artificials o bé com a vàlvules miniaturitzades i, sobretot, en el camp de la biomedicina, en què el seu paper principal en l’actualitat és el de suport de molècules bioactives com ara enzims o medicaments d’alliberació controlada. Els gels dielèctrics constitueixen una de les famílies dels considerats materials intel·ligents.