Gelderland

Gheldria (nl)

Vista aèria d’Arnhem, capital de Gelderland

© Corel

Província dels Països Baixos.

La capital és Arnhem. És limitada al SE per la RF d’Alemanya, al S per la província del Brabant Septentrional, a l’W per les d’Utrecht i Holanda Meridional, al N per la de Flevoland i al NE per la d’Overijssel. Cal diferenciar-hi algunes petites regions naturals: la Veluwe, de sòl sorrenc, el Graafschap, de terrenys entre sorrencs i argilosos, i l’IJsselstreek, el Lijmers i la Betuwe, enterament argilenques. Gelderland és drenada pel Rin, l’IJssel i el Mosa. Hi són freqüents les granges mixtes, d’explotació agrícola i ramadera. Els conreus principals són els de sègol, civada, patates i fruita (pomes, peres i prunes). El bestiar és bàsicament boví. L’activitat industrial es localitza a Arnhem. Altres centres urbans i industrials són Nimega, Apeldoorn, Zutphen, Tiel, Doetinchem, Nijkerk i Ede. Antic comtat i, després, ducat, era feu del Sacre Imperi al Cercle de Borgonya, entre Frísia, el Mosa, Juliers, el Rin, Clèves, Holanda i Utrecht, amb capital a la ciutat de Geldern. La situació geogràfica de Gelderland, al curs baix del Rin, la convertí des de l’edat mitjana en un territori especialment cobejat per les potències europees, per tal com permetia controlar la navegació fluvial, entre el mar i l’interior. Inicialment vinculat al Sacre Imperi, hi apareix com a primer comte, el 1079, Gerard I, senyor de Wassenberg. El seu besnet, el comte Otó I, heretà el 1190 el comtat de Zutphen, que en endavant restà unit a Gelderland, i el seu net Otó II adquirí el 1248 la ciutat de Nimega. El 1339 fou constituïda en ducat, però l’any 1543 Guillem II el Ric, duc de Juliers, Clèves, La Marck i Berg, hagué de cedir Gelderland i Zutphen pel tractat de Venlo a Carles V, amb la qual cosa passà al domini dels Habsburg hispànics. Llevat de la part meridional, retinguda per Espanya, posteriorment sota domini prussià (1713) i incorporada a la província de Limburg el 1815, Gelderland s’adherí a la Unió d’Utrecht el 1579 i formà part de les Províncies Unides fins el 1759. Ocupada per França, formà part de la República Batava (1795), i, del 1806 al 1813, Napoleó hi establí el regne d’Holanda, dependent de l’imperi francès. El 1815 esdevingué província del regne dels Països Baixos.