Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial (1983-98) i a l’ensenyament, es dedicà a escriure. Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents. Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove (1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987), El maximal (1993), L’Emi i en Max (1999), a partir del qual creà una sèrie, Finisterre (2000), Busco una mare (2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006), Un tió amb vista (2007), Mala sort o bona sort? (2008) i Un mirall al cor (2008). Del gènere juvenil són Cul de sac (1986), Dos cavalls (premi Ramon Muntaner 1987), la sèrie protagonitzada pel personatge Carlota (Així és la vida, Carlota, 1989; La meva família i l’àngel, 1991; Ets galàctica, Carlota, 1994; El diari lila de la Carlota, 2001; El diari vermell de la Carlota, 2007; El diari groc de la Carlota, 2010; La tribu de Camelot. La Carlota i el misteri de les turqueses empolsegades, 2012, entre d’altres), La meva família i l’Àngel (1991), Bitllet d’anada i tornada (1998, premi l’Odissea), L’aventura del llac assassí (2002), (2007), Els ocells embogits (2012), El rastre brillant del cargol (2014), Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline (2018 premi Vaixell de vapor) i La rebel·lió de les noies (2021).
És també autora d’obres per a adults, en les quals s’inicià amb el recull de narracions El gust del cafè (1977, premi Puig i Llensa de narració-Recull) i ha continuat amb les novel·les Vol nocturn (1989, premi Andròmina 1987), El final del joc (2003, premi Ramon Llull), Atrapada al mirall (2007) i El fil invisible (2018, premi Sant Joan de novel·la). A cavall de l’assaig, la crònica periodística i la denúncia, és autora d’obres de contundent compromís feminista: Rebels, ni putes ni submises (2005), Vull ser puta (2006), Pornografia i vestits de núvia (2007), Drets fràgils (2020) i el recull de relats Una nit, un somni (2010), del mateix signe, a més del llibre de cuina Us espero a taula (2009). Els seus llibres han estat traduïts a l’alemany, el basc, el castellà, l’eslovè, l’italià, el portuguès i el serbocroat i, en castellà, és autora de les narracions Vivir sin ellos, los hombres no son imprescindibles (1996) i de la novel·la Anoche soñé contigo (2001). L’any 2022 publicà la novel·la La vida privada de Carmina Massot. El 2010 rebé la Medalla al treball President Macià.
Del setembre del 2015 a l’octubre del 2017 fou diputada al Parlament de Catalunya per la formació Catalunya Sí que es Pot, i entre el març del 2021 i el maig del 2024 pel PSC.