En la genètica clàssica, el gen també era considerat com a unitat d’encreuament i de mutació, però el desenvolupament de la genètica de microorganismes i de la genètica molecular ha demostrat que la mínima part del material genètic que pot mutar i recombinar-se no és el gen, sinó un parell de nucleòtids de l’ADN. Fins l’any 1977 hom suposà que el funcionament dels gens era universal, és a dir, que el que s’observava en bacteris podia ésser generalitzable a tots els eucariotes. A partir del 1977, les tècniques de l’enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els gens dels organismes superiors presentaven diferències funcionals i d’expressió respecte als gens dels bacteris. Així, els gens bacterians són continus, mentre que els eucariòtics presenten mosaics (intró), i un senyal d’engegada de la síntesi d’ARN missatger, el promotor, és adjacent al mateix gen en els bacteris, mentre que en els eucariotes és constituït per dues parts complementàries, una de les quals és dins mateix del gen estructural, entre d’altres diferències.
m
Biologia