Format a l’escola de Sant Carles des del 1919. Exposà a la Sala Blava de València el 1928, l’any següent a Barcelona i el 1930 a Madrid. Participà en l’Exposición de Artistas Ibéricos (1933) i viatjà pels països nòrdics i Alemanya. Residí i exposà a Itàlia, França, Holanda i Bèlgica (1935), becat per l’Academia de San Fernando. El 1948 el seu retrat d’Azorín li valgué la primera medalla de l’exposició nacional de belles arts de Madrid. Participà en les biennals de Venècia (1948) i Pittsburg (1950) i fou nomenat catedràtic de l’escola de Sant Carles de València, que després dirigí. El 1953 i el 1956 viatjà a l’Àfrica Occidental, on féu nombroses pintures. Guanyà la medalla d’or a l’exposició nacional (Múrcia), i altres a Tarragona, Lleida, Sevilla i Màlaga, així com la d’arts, ciències i lletres del govern francès (1974). Relacionat amb l’estètica noucentista al seu inici, evolucionà cap a un paisatgisme aplomat, colorista i de factura esbossada, relacionable amb l’escola castellana moderna.