L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història: la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables. Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat. La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger; es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments (der Grund des Grundes) i el seu interès per la filosofia presocràtica, en tant que expressió d’un intent de refundació de la filosofia.
f
Filosofia