La conflagració exacerbà la consciència crítica d’aquests escriptors envers el seu país, del qual s’automarginaren i en denunciaren el conservadorisme i l’estretor de mires. No formaren mai, però, una escola en sentit estricte i mostraren en tot moment un fort individualisme. Hom sol incloure-hi, entre d’altres, John Dos Passos, Francis S. Fitzgerald, Ernest Hemingway, E.E. Cummings, Archibald MacLeish i Sherwood Anderson. Com a grup més o menys compacte, tingueren el seu període de màxima activitat al París de la dècada dels anys vint, i es distingiren per una forma de vida inconformista i bohèmia.