El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals. L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu (1943), de Pius XII. La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte, és decisiva en alguns casos, com els de les genealogies, de determinades narracions anomenades “històriques” (etiologia), (evangelis de la infància) i de la literatura apocalíptica. Entre altres gèneres literaris cal destacar, alhora, l’epistolar (Epístoles), amb possibles inclusions de sermons, himnes, etc, el líric (n'és un exemple típic el Càntic dels Càntics) i el profètic (profecia), així com el didàctic (llibres sapiencials), molt relacionat amb els aforismes o sentències (aforismes), el legal i el ritualista (aliança), etc. La utilització dels gèneres literaris, que ha pogut ésser àdhuc inconscient en alguns hagiògrafs, palesa el caràcter d’autor dels escriptors bíblics i ajuda a comprendre el sentit i l’abast mateixos de la inspiració de l’Escriptura.
m
Bíblia