gènere pastoral

m
Literatura

Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola.

En poesia (gènere bucòlic) té els inicis i el màxim desenvolupament en les lletres clàssiques grecollatines. La prosa pastoral conreada per Longus culmina, durant el Renaixement, amb l'Arcàdia de Sannazaro. D’altra banda, l'ègloga pastoral dialogada, recitada en les festes de la cort, és, juntament amb les representacions sacres, un dels motius que originen el teatre modern (l'Aminta de Tasso i el Pastor fido de Guarini). El gènere entra en decadència durant els primers decennis del segle XVII i pràcticament desapareix a l’època del Romanticisme.