Biografia
Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786. Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica. El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià (1830-33) i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort. Durant els deu anys de supressió de l’orde (1835-45), amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de religiosos a suprimir la comunitat, però els dos religiosos continuaren vivint a la mateixa casa sols i atenent el culte de l’església.
Obres
- Colección de problemas de aritmética sobre las cuatro reglas simples y compuestas, quebrados, intereses... para uso de los discípulos de las Escuelas Pías de Cataluña. Mataró: Joan Abadal, 1818. 2a impressió. Mataró:Joan Abadal, 1826.
Bibliografia
- "Consueta”. Dins Necrologies o consueta suffragia dels escolapis de Catalunya 1696-1884, núm. 241. Barcelona, Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, 1999.
- Florensa, Joan (1999). Tres-cents anys de l’Escola Pia de Balaguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. "Scripta et Documenta”, 58; segons índex.
- Picanyol i Pla, Llogari (1966).Sesenta años de fecunda labor cultural y pedagógica en los colegios de escolapios de Cataluña. 1776 - 1836. Sabadell: Centro Sabadellense “Amigos de las Escuelas Pías”, pàg. 201.