Gennadij Nikolajevič Roždestvenskij

Guennadi Nikolajevitx Rojdestvenski (transcr.)
(Moscou, 4 de maig de 1931 — Moscou, 16 de juny de 2018)

Director d’orquestra rus.

Estudià direcció al Conservatori de Moscou amb el seu pare, Nikolaj Anosov (per a diferenciar-se del qual adoptà el patronímic de la seva mare) i piano amb Lev Oborin. El seu debut als vint anys al Teatre Bol’šoj fou l’inici d’una llarga col·laboració amb aquesta institució, de la qual fou director assistent (1951-61) i director principal durant dos períodes, del 1964 al 1970 i del 2000 al 2001. Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica d’Estocolm, que dirigí fins el 1977. Del 1978 al 1981 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la BBC, i del 1981 al 1983, de l’Orquestra Simfònica de Viena. Durant l’estada a la capital austríaca impartí classes de direcció al conservatori, tasca que prosseguí a l’Acadèmia Chigiana de Siena a partir del 1987.

El 1974 fundà l’Orquestra de Cambra de Moscou, de la qual fou el titular fins el 1985, i entre el 1983 i el 1991 dirigí l’Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de l’URSS. A banda de les interpretacions de clàssics russos, com Romeu i Julieta, i els ballets El llac dels cignes i La bella dorment, de Txaikovski, o la versió íntegra de l’òpera Borís Godunov de Mússorgski, destacà sobretot en la interpretació de l’obra de Xostakóvitx a partir dels anys setanta, que contribuí a difondre, especialment les simfonies, l’òpera El nas i els ballets L’edat d’or i El pany, a més de diverses obres de Prokofiev. Obtingué els premis Lenin (1970), el títol d’Artista del poble de l’URSS (1972) i l’orde del Treball de l’URSS (1982). La seva discografia és molt nombrosa.