Geoffrey Chaucer

(Londres, aprox. 1340 — Londres, 25 d’octubre de 1400)

Poeta anglès.

Nascut en una família de vinaters lligats amb la cort, Chaucer rebé una formació aristocràtica; patge de la comtessa d’Ulster (1357), participà en la guerra de França (1359-60); el 1367 fou valet del rei, i del 1368 al 1378 escuder. El 1372 formà part d’una ambaixada a Gènova i dugué a terme una missió secreta a Florència. La carrera pública del poeta culminà els anys següents: fou comptroller dels drets i el subsidi sobre la llana (1374), i, a més, dels drets de duana menors (1382), pensions i altres mercès reials, noves gestions oficials a França, Flandes i Llombardia, jutge de pau i després membre del parlament del comtat de Kent (1386). El mateix any, però, caigué en desgràcia i fou privat dels seus càrrecs, arran de la marxa de Joan de Gant a Castella. Del 1399 és la seva Complaint of Chaucer to his empty purse, adreçada al nou rei Enric IV. L’any següent morí i fou enterrat a l’abadia de Westminster. L’obra de Chaucer reflecteix el refinament i la varietat de la seva formació (cultura cortesana, cercles burgesos, ambients populars), i una personalitat rica i equilibrada. A la primera producció del poeta hom adscriu la majoria dels seus poemes curts (uns vint), de neta influència francesa, i la traducció fragmentària del Roman de la Rose. Del model francès són, també, els seus poemes llargs, The Book of the Duchess (1369) i The House of Game (~1379), on apareix la influència italiana —en aquest cas, de Dant—, característica dels períodes següents. The Parliament of Fowls (~ 1382) és una sàtira realista de l’amor cortesà. Troylus and Cryseide (1384), inspirada en el Filòstrato de Boccaccio, és una autèntica novel·la en vers. The Legend of Good Women, incompleta, preludia la seva obra mestra, els Canterbury Tales (Contes de Canterbury), on els elements acumulats en tota l’evolució anterior són elaborats i transformats en una obra molt original. La prosa de Chaucer comprèn, principalment, el Boece (traducció del De fortuna et prudentia, ~ 1380) i dos tractats didàctics d’astronomia (Treatise on the Astrolabe i Equatorie of the Planetis). Chaucer ha estat sempre venerat dins la tradició literària anglesa, malgrat la dificultat presentada per l’estat evolutiu de la seva llengua, l’anglès mitjà (dialecte dels Midlands sud-orientals).