Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín (1867). Fou professor a la Universitat de Halle (Wittenberg des del 1872 al 1905). La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica. Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques. Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits. Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius Wilhelm Dedekind, Augustin-Louis Cauchy i d’altres, el nombre real. Les seves obres fonamentals són Grundlagen einer allgemeinen Mannigfaltigkeitslehre (‘Fonaments d’una teoria general de les multiplicitats’, 1883) i Beiträge zur Begründung der transfiniten Mengenlehre (‘Contribucions a una fonamentació de la teoria dels nombres transfinits’, 1895-97). Morí en una clínica psiquiàtrica, després de manifestar signes de malaltia mental d’ençà del 1884.
Georg Cantor
© Fototeca.cat
Matemàtic alemany.